ASCENCIÓ A L'ANETO (3404m)

Aquests cop si que se'ns n'ha anat la flapa!!!
Diumenge dia 15 d'agost estàvem prenent uns beures i se'ns va acudir anar a fer l'Aneto.
-Tu, anem a fer l'Aneto?
Va som-hi.
Dit i fet el dia següent després dels preparatius cap allà a les 4 de la tarda marxàvem jo i en Met direcció Benasque, amb un clar objectiu fer el cim.
Tot i això érem conscients que ens podríem trobar en dificultats, tant de meteorologia ( tot i que Internet deia que faria un sol espaterrant) com de tipus tècnic, no duiem cordes, hi ha el glaciar... tot i això  vam acordar que ens cas de dubtes marxa enrrera i fora tu, que l'Aneto i serà tota la vida.

Foto d'un dels carrers del poble, mític de muntanya.

Un cop arribats a Benasque ( unes 4hores i 15' en cotxe) vam anar a una botiga a llogar els grampons i el piolet en total 10€ per barba. Després vam menjar una mica i cap a dormir que ens havíem d'aixecar aviat, molt aviat a les 4 de la nit per agafar el bus que ens duria fins al refugi per iniciar l'ascenció.

De cop, en Met hem desperta i resulta que són les 4:30, merda!! Se'ns n'ha anat l'olla i ens hem adormit. Diem a tomar pel sac, recollim tot i ens decidim a pujar a peu el tall del bus ja que la carretra fins on ens diua aquests està tallada per la policia. Ho carreguem tot i abans de fer una bogeria i començar a anar en direcció al refugi se'ns acudeix anar a mirar a la parda del bus per si de cas, eren les 4:45.
Sorpresa!!! Arribem i veiem el bus , cames ajudeu-me cap allà un cop arribem ens enterem que el bus va a un altre lloc a Vallibierna, que és una altre punt per on s'inicia l'ascenció, finalment com que hi ha força gent i tal agafem el bus.  A dins coneixem els que seran els nostres salvadors, una gent de Bagà  que ja han pujat a l'Aneto i controlen, sobretot un que és la setena vegada que hi puja, més o menys tenen entre 50 i 63 anys el més gran, són 4.
Un cop arribem al destí per iniciar la pujada són les 6:10 del matí, de fosc començem a tirar amunt.

Així doncs comença l'ascenç, després de penes i treballs sembla que potser o aconseguirem!!!!

Després de pujar un xic entre arbres, comencen a escassejar i suposem que ja estem cap a 2000m, on trobem un dels tres llacs del valle de Coronas. 

                                                                    

Continuem una ascenció una mica complicada ja que tot és per tartera i els desnivells que hem de superar a cada pas són alts. El segon llac i l'últim.

Un cop superats tots aquests llacs ja ens vam plantar a la part superior de l'ascenció, ja que un cop passéssim el pas de Coronas ens plantaríem al glaciar de l'Aneto. 

En aquesta imatge podem veure el pas de Coronas a la part superior esquerra de la imatge, on hi ha un petit clot al mig  de la paret.

Aqui arribant fins el pas igual que a la següent

Fent el pas que era molt dret i en alguns moment havies d'anar molt al lloro!

A la foto següent podeu veure un cop passat el pas el que ens vam trobar, el santíssim glaciar de l'Aneto, tot i que ens han dit que abans era molt més gros, puto esclafament global del planeta i els fills de.........

Com podeu comprovar amb la pujada que feia per uns pajarillos com nosaltres era molt important dur els grampons, sinó de ben segur que no ho haguéssim explicat

I ja arribem cap al final, un cop superat el glaciar que va ser molt divertit ja que era una pràctica totalment nova per nosaltres i ens va agradar molt i ens ha deixat amb un mono de tornar a fer quelcom semblant que no vegis...!!!

Però abans d'arribar a dalt encara havíem de passar el mític pas de Mahoma, que tant ens havia fet rumir, que si serà molt xungo, que si ens cagarem al cim... i que va inclús el vam fer un parell de vegades ja que vam haver d'ajudar a un parell de companys que teniem vèrtig i si et passa això si que és una mica més cardat ja que tens uns precipicis d'uns 150 m de profunditat a banda i banda, tot i que no és complicat pot impressionar.

I com tot, sempre arriba el final, de la pujada encara quedàven 4:30 de baixada però el cim ja estàva fet, ho havíem aconseguit!!!! Molt contents vam fer fotos de la proesa i de les vistes espectaculars. Seguidament ho podeu comprovar.

De la baixada de moment no tinc fotos ja que s'em va acabar la bateria, tot i que és possible que n'aconsegueixi, per acabar crec que hemd e deixar empremta de les màquines que ens van acompanyar.

El de la dreta, amb 63 anys era una màquina pujant durant una estona se li van creuar els cables i va començar a pujar a tot tall, teniem feines a seguir-lo, tant de bo quan nosaltres tinguem la seva edat estem tant bé de salut.

Demomennt això és tot petits frikis fins aviat!!!!!!!!!!

entrenament camí de ronda ROSES - CAP DE NORFEU - ROSES

Un cop més desafiant-ho tot hem sortit a entrenar amb la màquina, en Jou.
Un entrenament rodador sense excedir-nos i molt bonic, els paisatges de la costa brava ens han meravellat, no ho sabia que podiem veure coses tant guapes, es ven bé que aixó de correr es de pm....!!!
S'ha de dir que l'entrenament va durar 3 hores i 15 minuts, dels quals va ploure... tota l'estona, va anar bé per refrigerar.
Recomano a tothom fer el camí de ronda, es molt guapo i els paisatges són brutals, a més si es fa de tarda és veu el sol ponent-se i surten unes fotos molt guapes, suposo que al dematí ben aviat és deu veure com surt..?

No ho sé ja ho provaré.

Aquí les fotos!!

TRAVESSA ORDINA - LA MASSANA 2010

Diumenge 1 d'Agost

Doncs ens presentem a la segona mitja marató de l'estiu, de l'any i de sempre.
Aquesta ja me la vaig pendre una mica millor i ja sabia a el que anava i va ser diferent, vaig patir però com que ja sabia que patiria m'ho vaig agafar diferent, ara tema paisatges li dona mil voltes a la de Núria.

22km 1700 metres de desnivell positiu
4 hores 18 minuts.

No he trobat fotos durant la cursa però en poso unes quantes de quan vam acabar.


Aquí teniu un mapa una mica fosc del recorregut que vam seguir i a sota la gràfica de l'altimetria.
Les tres pujades inicilas eren dures tot i que hi havia molt vegetació fins arribar als 2000 allà eltema ja va anr canviant i tot va ser més enrocat tant a la serra d'Estanyó com el pic Casamanya on s'havia de mig escalar per poder fer cim, inclús hi havia unes cadenes per poder-te agafar per no caure.
Un cop fent baixada com podeu comprovar són 9 km seguits de baixada que els vaig fer a fons, ja que els que havia mantingut a ratlla fent tota la pujada em volien passar i no hi ha res més frustrant que et passin a la naixada els que has passat a la pujada per tant baixada kamikaza que una mica més i em deixa lisiat tota la vida, vaig estar 6 dies amb unes agulletes brutals sobretot els tres primers dies...
Jojojojo,,, això si que és vida.

Finalment dir que vaig quedar molt content amb aquesta cursa tot i que podia haver apretat una mica més a la pujada. A la pròxima ja ho tndrem en compte.

IV OLLA DE NÚRIA

Abans de tot m'agradaria dir que durant tot aquests temps hi ha hagut un esforç constant setmana rere setmana que m'ha permés arribar a fer les següents curses, tot i que han estat molt dures  m'han aportat un alt, altíssim grau de satisfacció i crec que ja estic enganxadíssim, si tot va bé i els meus lligaments i articulacions m'ho permeten aguantarem i ens superarem fins que el cos digui prou, una mica abans si pot ser, tampoc és qüestió de deixar-hi la pell...

Doncs comencem amb el relat

Diumenge 18 de Juliol

La primera mitja marató d'alta muntanya, ja veieu que el salt ha estat quantitativament important respecte els entrenaments del principi d'any i les curses a les d'ara, tant pel que fa de quilometratge com de desnivell
Vam anar-hi tres, el Quim, el Jou un colega que és una màquina que fa ultra trails i el culpable que ens ha enganxat.

21 km

1940 metres desnivell positiu

72 % del recorregut a més de 2700 metres d'altura

Temps  4 hores i 09 minuts, patint molt , però molt molt...

Com podeu veure la cara de patiment és total, ara s'ha de dir , satisfacció màxima, unes vistes de cal ample.
l'endemà de fer.la estav arebentadíssim però era el tiu més feliç del món!!!!!!!!!

L'arribada al piugmal, amb tota la gent animant, que donàven molt força per cert en els moments de defalliment. Que van ser molts.

I les dos màquines.

DE NOU, TORNEM A COMENÇAR !!!!

Com heu pogut comprovar hi ha haut un temps de parada, de publicacions al blog ehhh?? de fer esport a sac!!!
A partir d'ara espero continuar editant el blog i seuir posant les noves fites assolides.
Fins aviat.