ASCENCIÓ A L'ANETO (3404m)

Aquests cop si que se'ns n'ha anat la flapa!!!
Diumenge dia 15 d'agost estàvem prenent uns beures i se'ns va acudir anar a fer l'Aneto.
-Tu, anem a fer l'Aneto?
Va som-hi.
Dit i fet el dia següent després dels preparatius cap allà a les 4 de la tarda marxàvem jo i en Met direcció Benasque, amb un clar objectiu fer el cim.
Tot i això érem conscients que ens podríem trobar en dificultats, tant de meteorologia ( tot i que Internet deia que faria un sol espaterrant) com de tipus tècnic, no duiem cordes, hi ha el glaciar... tot i això  vam acordar que ens cas de dubtes marxa enrrera i fora tu, que l'Aneto i serà tota la vida.

Foto d'un dels carrers del poble, mític de muntanya.

Un cop arribats a Benasque ( unes 4hores i 15' en cotxe) vam anar a una botiga a llogar els grampons i el piolet en total 10€ per barba. Després vam menjar una mica i cap a dormir que ens havíem d'aixecar aviat, molt aviat a les 4 de la nit per agafar el bus que ens duria fins al refugi per iniciar l'ascenció.

De cop, en Met hem desperta i resulta que són les 4:30, merda!! Se'ns n'ha anat l'olla i ens hem adormit. Diem a tomar pel sac, recollim tot i ens decidim a pujar a peu el tall del bus ja que la carretra fins on ens diua aquests està tallada per la policia. Ho carreguem tot i abans de fer una bogeria i començar a anar en direcció al refugi se'ns acudeix anar a mirar a la parda del bus per si de cas, eren les 4:45.
Sorpresa!!! Arribem i veiem el bus , cames ajudeu-me cap allà un cop arribem ens enterem que el bus va a un altre lloc a Vallibierna, que és una altre punt per on s'inicia l'ascenció, finalment com que hi ha força gent i tal agafem el bus.  A dins coneixem els que seran els nostres salvadors, una gent de Bagà  que ja han pujat a l'Aneto i controlen, sobretot un que és la setena vegada que hi puja, més o menys tenen entre 50 i 63 anys el més gran, són 4.
Un cop arribem al destí per iniciar la pujada són les 6:10 del matí, de fosc començem a tirar amunt.

Així doncs comença l'ascenç, després de penes i treballs sembla que potser o aconseguirem!!!!

Després de pujar un xic entre arbres, comencen a escassejar i suposem que ja estem cap a 2000m, on trobem un dels tres llacs del valle de Coronas. 

                                                                    

Continuem una ascenció una mica complicada ja que tot és per tartera i els desnivells que hem de superar a cada pas són alts. El segon llac i l'últim.

Un cop superats tots aquests llacs ja ens vam plantar a la part superior de l'ascenció, ja que un cop passéssim el pas de Coronas ens plantaríem al glaciar de l'Aneto. 

En aquesta imatge podem veure el pas de Coronas a la part superior esquerra de la imatge, on hi ha un petit clot al mig  de la paret.

Aqui arribant fins el pas igual que a la següent

Fent el pas que era molt dret i en alguns moment havies d'anar molt al lloro!

A la foto següent podeu veure un cop passat el pas el que ens vam trobar, el santíssim glaciar de l'Aneto, tot i que ens han dit que abans era molt més gros, puto esclafament global del planeta i els fills de.........

Com podeu comprovar amb la pujada que feia per uns pajarillos com nosaltres era molt important dur els grampons, sinó de ben segur que no ho haguéssim explicat

I ja arribem cap al final, un cop superat el glaciar que va ser molt divertit ja que era una pràctica totalment nova per nosaltres i ens va agradar molt i ens ha deixat amb un mono de tornar a fer quelcom semblant que no vegis...!!!

Però abans d'arribar a dalt encara havíem de passar el mític pas de Mahoma, que tant ens havia fet rumir, que si serà molt xungo, que si ens cagarem al cim... i que va inclús el vam fer un parell de vegades ja que vam haver d'ajudar a un parell de companys que teniem vèrtig i si et passa això si que és una mica més cardat ja que tens uns precipicis d'uns 150 m de profunditat a banda i banda, tot i que no és complicat pot impressionar.

I com tot, sempre arriba el final, de la pujada encara quedàven 4:30 de baixada però el cim ja estàva fet, ho havíem aconseguit!!!! Molt contents vam fer fotos de la proesa i de les vistes espectaculars. Seguidament ho podeu comprovar.

De la baixada de moment no tinc fotos ja que s'em va acabar la bateria, tot i que és possible que n'aconsegueixi, per acabar crec que hemd e deixar empremta de les màquines que ens van acompanyar.

El de la dreta, amb 63 anys era una màquina pujant durant una estona se li van creuar els cables i va començar a pujar a tot tall, teniem feines a seguir-lo, tant de bo quan nosaltres tinguem la seva edat estem tant bé de salut.

Demomennt això és tot petits frikis fins aviat!!!!!!!!!!